Als 24 anys, aquest esportista de Banyoles ja és entre els millors esquiadors de muntanya del món, esport que combina amb les curses a l’estiu
TEXT: Marc Morera | FOTOS: Arxiu particular
El banyolí Oriol Cardona és un apassionat de la muntanya, ja sigui a l’hivern, quan competeix amb esquís, o a l’estiu, quan es calça les vambes i canvia la neu per les curses. Aquesta passió per l’esport l’ha dut a viure a l’Alta Cerdanya, a Font-romeu. El gironí només té 24 anys, però ja s’ha fet un lloc entre els esportistes més importants de l’esquí de muntanya i suma uns quants trofeus al seu palmarès. Només fa dues temporades que es dedica a les curses, però els èxits no han tardat a arribar.
Vostè és nascut en una ciutat situada a 172 metres sobre el nivell del mar. Com va començar aquest idil·li amb la muntanya que l’ha dut a viure per sobre dels 1.741,4 metres?
Vaig començar a aficionar-me a l’esport quan era petit, a l’escola. Practicava atletisme com a extraescolar i ho vaig fer fins a acabar el batxillerat. Entremig, els meus pares em van apuntar a esquí alpí el cap de setmana i pujàvem a la Molina a entrenar-me, fins que, als 13 anys, em van inscriure al Centre d’Esquí Alpí i Tecnificació de Muntanya, on vaig començar a instruir-me en aquest esport.
Pel que fa a estudis, vostè ha cursat INEF.
Sí, en acabar el batxillerat me’n vaig anar a Font-romeu a estudiar la carrera. He fet INEF i m’he especialitzat en entrenament amb alçada.
Curses de muntanya o esquí de fons?
Els dos esports són molt diferents, encara que es practiquin al mateix lloc. És veritat que la meva disciplina principal és l’esquí de muntanya, que em prenc més seriosament i més em planifico, però des d’aquest estiu passat també he volgut donar molta importància a les curses i les afronto amb més preparació.
On sol entrenar-se?
Quan sóc a Font-Romeu m’agrada entrenar-me a Cambra d’Ase (entre les comunes de Sant Pere dels Forcats i d’Eina, a la Catalunya Nord). És una estació d’esquí que, a més, té molt bon terreny lliure i la muntanya és plena de canals on podem practicar aspectes de la tècnica d’esquí.
Recomani’ns un lloc on practicar l’esquí de fons.
Un indret molt bo és Vallter. Allà, la muntanya és tota verge. És perfecte per a qualsevol persona que vulgui gaudir. Es troba a una bona alçada, permet fer recorreguts molt diferents per a qualsevol tipus d’entrenament i també ofereix un terreny tècnic.
I una estació on fer esquí alpí?
La Molina, tot i que l’esquí alpí no és un esport que practiqui gaire.
On portaria algú que es vol iniciar en les curses de muntanya?
Aniríem a Cambra d’Ase.
Està enamorat de la Cerdanya, oi?
Sí, és la zona on m’he criat i aquest territori el conec com si fos casa meva.
A l’estiu, però, no diu que no a la platja.
Exacte, m’agrada molt la platja, sobretot la Costa Brava. Em passo tot l’any a la muntanya i la costa és un lloc on aconsegueixo oblidar-me una mica de les curses i de l’esquí. Em serveix per recuperar forces i tornar amb les piles carregades.
Actualment està preparant la temporada d’hivern. Quins reptes s’ha proposat?
Aquest any, el circuit de la Copa del Món i els europeus són els meus objectius principals. Em centraré sobretot a ser regular al llarg de tota la temporada i fer un bon paper en les dues competicions.
A nivell mediàtic, hi ha qui el compara amb el ceretà Kilian Jornet.
No m’agrada que em comparin amb ell, perquè jo soc jo i ell és ell. Té uns objectius i unes expectatives molt diferents de les meves.
Quines són aquestes expectatives?
El Kilian s’ha convertit en un referent mundial de l’himalaisme i té un component de rapidesa molt important. Jo, aquesta branca de l’esport no la preveig, encara. Això sí, vull seguir amb les curses de muntanya perquè em sento molt còmode competint.
Alguns mitjans posen en valor el seu cap fred.
Des de fa un parell d’anys em prenc les curses amb més cap i em sé controlar més. Si hi ha estratègies en curses de dos minuts… doncs imagini’s en proves de dues hores. El component tàctic és la clau i centrar-me en el ritme m’ha ajudat a aconseguir bons resultats.
Viu de l’esport?
Sí. Per això també m’he ficat en el món del trail. L’esquí de muntanya és un esport més minoritari i, en canvi, en el trail és més fàcil aconseguir reconeixement i ajudes.
Parla de patrocinadors i administracions?
Tots els patrocinador que tinc són privats a excepció d’alguna federació que ajuda, ja sigui amb beques per estudiar com la que em van concedir per formar-me a Font-romeu, o amb diners.
Hi ha alguna marca que li agradaria que el patrocinés?
Sí, Gucci o Prada (riu). Quant a calçat, la marca que ara em patrocina és Dynafit, una de les més prestigioses del món en esquí de muntanya. En aquest sentit estic molt content.